Video Legislatura 2007-2011

Butlleti - Abril 2011

1.-ELS DEUTES DE L’AJUNTAMENT

Es la nostra intenció amb este escrit informar dels préstecs que té l’ajuntament. A banda que sempre està bé saber-ho, també és important conèixer-ho en este moment concret. Els números es poden fer de moltes maneres. I són molts els que els agrada confondre.

Dins de l’expedient del pressupost municipal apareix un quadre que es Annex del Deute que descriu els préstecs que hi ha.

L’Ajuntament de Quatretonda hores d’ara té quatre préstecs.

PRESTECS AJUNTAMENT A LLARG PLAÇ (1 GENER DE 2011)

ENTITAT FIANCERA	ANY INICI DEL PRESTEC	ANY FINALITZACIO DEL PRESTEC	CAPITAL PENDENT
B. Crèdit Local	28/12/2000	2017	24.089,26 €
B. Crèdit Local	01/02/2002	2016	15.590,67 €
B. Crèdit Local	23/01/2005	2025	306.660,50 €
B. Crèdit Local	2008	2018	31.760,66 €

TOTAL......378.101,11 €

L’actual ajuntament només n’ha subscrit un préstec, el de l’any 2008 per la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana.

Estes quantitats per tant no s’han de pagar totes de colp, a l’any que ve; sinó que tenen un temps d’amortització igual que en els préstecs que puga tindre qualsevol de nosaltres. El més gran s’acabarà de pagar a l’any 2025.

A banda d’estos préstecs l’ Ajuntament té un pòlissa subscrita amb Ruralcaixa de 200.000 € per poder anar funcionant que ara en renovar-la al mes de maig s’intentarà reduir-la. D’esta pòlissa l’ajuntament té disposat entre 71.000 € i 100.000 € d’un més per altre. En ocupar l’alcaldia el partit socialista en 2009 hi havia disposat una quantitat al voltant de 65.000 €. Esta pòlissa va renovant-se cada any.

Un altre problema és que els ajuntaments els anys 2009 i 2010 hem vist disminuir els nostres ingressos i això ha provocat una disminució de la liquides i ha provocat que hi haja un retard en el pagament de les factures. En el cas de Quatretonda hem passat de pagar a tres o quatre mesos a pagar a huit mesos. Este és un problema general de tots els ajuntaments, però el nostre està en molt bona situació en comparació a molts altres, i sense anar-se’n fora de la comarca.

Hi ha un nivell d’endeutament en l’ajuntament de Quatretonda totalment suportable i en millor situació que els pobles del voltant.

També ens pareix molt il·lustratiu comparar-ho amb els pobles del nostre voltant per fer-se una idea més exacta de les coses.

Per fer-ho hem utilitzat la informació sobre “Deuda Viva” que publica el ministeri d’ Economia i Hisenda en la seua pàgina web. La “deuda viva” són tots

els diners que deu un ajuntament a les entitats financeres, es a dir, als bancs.

DEUDA VIVA DELS AJUNTAMENTS DELS VOLTANTS

EN DESEMBRE DEL 2009

MUNICIPI	DEUDA A 31/12/2009 EN €	DEUTE A 31/12/2009 EN PESSETES
Castelló de Rugat	3.065.000 €	510,83 milions de pessetes
Llutxent	1.064.000 €	177,33 milions de pessetes
La Pobla del Duc	1.773.000 €	295,5 milions de pessetes
Quatretonda	563.000 €	93,83 milions de pessetes
Genoves	778.000 €	129,66 milions de pessetes
Albaida	3.335.000 €	555,83 milions de pessetes

No calen paraules el nostre ajuntament és el que té el deute més baixet en comparació amb qualsevol ajuntament dels voltants semblant al nostre.

Ja ens agradaria que la Generalitat Valenciana estaguera com l’ajuntament de Quatretonda. Molt millor ens anirien les coses a tots.

2.- LES SUBVENCIONS QUE ENS DEU LA GENERALITAT I LA DIPUTACIO

En el cas de la Generalitat Valenciana hi ha actualment un problema molt greu i es, que no paga les subvencions que dona. Només en les obres del Pla d’Inversió Productiva esta portant-se un poc bé, encara que també tarda a pagar, però la resta de subvencions paga molt tard. Això fa que hi ha ajuntaments que estiguen renunciant a subvencions de la Generalitat. O també, es veuen obligat a demanar préstecs per pagar a les empreses que fan obres, perquè la Generalitat no paga a l’hora.

En el cas de Quatretonda la Generalitat ara mateix ens ha pagat les dos subvencions que encara ens deuia que eren de l’any 2009 que sumen 25.973,29 €.

Però de l’any 2010 la Diputació encarà no ha pagat cap subvenció.

SUBVENCIONS ACABADES DE COBRAR DEL 2009

ORGANISME	CONCEPTE	IMPORT
Gen Valenciana C. Medi Ambient	Senyalització Senda PR.172	12.311,25 €
Gen Valenciana C. Agricultura	Asfalt Camins Rurals (Camí del Pujol a la Palafanga)	13.662,04 €

TOTAL....................25.973,29 €

SUBVENCIONS PENDENTS DE COBRAR DEL 2010

ORGANISME	CONCEPTE	IMPORT
Diputació	PPOS 2010 C/Sant Miquel i Mare de Deu	44.803,49 €
Diputació	PPOS 2010 Barana carretera	13.735,51 €
Diputació	Pla Camins Rurals 2010 (Asfalt del camí de Sant Martí)	20.000 €
Diputació	Pla Addicional al PPOS 2010 (Acabar d’asfaltar el camí de Sant Martí)	18.000 €
Diputació	Pla Act. Programades 2010 (Asfalt del carrer Nou)	25.000 €

TOTAL....................121.539 €

Dit d’altra manera la Diputació de Valencià ens duen per obres fetes entre 2010 un total de 121.539 €. I la Generalitat ha pagat ara 25.973,29 € de dos subvencions del 2009 que encara ens deuia.

Esta és una de les grans dificultats que tenen els ajuntaments valencians. Reben subvencions, però que se’ls paga ja vorem quant.

I la conseqüència és que darrere d’estos números hi ha empreses amb dificultats.

3.- LA POLISSA DE TRESORERIA

S’esta diguent pels foros d’Internet que l’alcalde volia endeutar al poble en més de 90.000 € i que gràcies al BLOC i el PP, s’ha evitat. Ens agradaria explicar-ho i deixar-ho tot lo més clar possible.

Es cert que en el plenari del dia 28 de febrer l’alcalde va proposar la contractació d’una pòlissa de tresoreria per valor de 77.124, 36 € que no es farà per què el BLOC i el PP van votar en contra.

¿Per què es volia fer esta pòlissa de tresoreria? Pràcticament tots els ajuntaments degut a que La Generalitat i la Diputació estan pagant molt tard per les obres que els subvencionen i les empreses en conseqüència tarden molt a cobrar, el que fan es fer pòlisses de crèdit per un valor igual al de les subvencions que van a rebre per les obres.

¿Com funcionen estes pòlisses? L’ajuntament demana al banc un pòlissa de crèdit igual a la quantitat que té que rebre en concepte subvenció. Quan les empreses fan l’obra l’ajuntament els paga immediatament, les empreses cobren enseguida i l’ajuntament a canvi de l’ interès que té que pagar al banc li exigeix a l’empresa fer qualsevol actuació que el poble necessita, que sempre les hi ha. I després al tall que l’ajuntament rep els diners de la subvenció va cancel·lant la pòlissa.

Açò es fa en molts ajuntaments de la Vall d’Albaida i de fora, i en Quatretonda es pot fer igual que en els altres llocs.

¿Quina quantitat és volia demanar en la pòlissa? La quantitat que es demanava era de 77.124, 36 €. Si s’haguera demanat per la quantitat total de les obres pendent de pagar per la Generalitat i la Diputació més les que tenim per a enguany la quantitat haguera pujat a pràcticament 250.000 €. Això era massa. Per tant vaig plantejar fer una pòlissa més menuda. Esta pòlissa serviria per a pagar a les empreses del poble que han fet obres per l’ajuntament, subvencionades per la Generalitat o la Diputació.

¿Quines obres es pagaríem amb esta pòlissa?

OBRA	QUANTITAT	EMPRESA
PPOS 2010 (Col·locar barana en la carretera)	13.735,51 €	FERRERIA ENRIC
Ruralter 2011 (Restauració dues creus de terme)	18.388,85 €	FEIMAR
Acondicionar teulada Escoles Velles	20.000 €	ANGEL
PAP 2011	25.000 €	Asfaltos Guerola

TOTAL.......................77.124, 36 €

Totes estes obres estan fetes per empreses del poble menys la ultima que per les característiques que té no ha estat possible.

¿Quines raons s’han donat per oposar-se per part del BLOC i del PP?

Hi ha varies raons que s’han dit i vaig a contestar-les totes, una a una, i no sé si me’n deixaré alguna.

1ª.- Les empreses que volgueren cobrar enseguida que feren un “endoso” al banc per que si no tenia que pagar interessos l’ajuntament.

Cal contestar-li que els interessos que l’empresa té que pagar al banc solen ser més elevats que els que paga l’ajuntament. Però, a més, l’ajuntament pot exigir-li a l’empresa i aixina ho pensava fer (que és com es fa en altres pobles) que en compensació dels interessos que pagarà l’ajuntament, l’empresa faria qualsevol actuació menor que hi haguera. (Per exemple voreres, “aceres” , que estigueren afonades o s’hagueren fet mal bé)

2ª.- La pòlissa pagava unes obres abans que altres.

Cal contestar-li, que efectivament nosaltres proposàvem pagar en primer lloc a les empreses del poble perquè pagar a totes les empreses era fer una pòlissa massa gran. Però estàvem dispostos a discutir-ho si calia.

3ª.- S’incloïen obres que encara no s’han fet.

Cal contestar-li, que efectivament incloïen obres que no s’han fet encara i això es totalment normal perquè ja tens la subvenció concedida i sap que vas a realitzar-les.

4ª.- Encara hi ha proveïdors també del poble, que no han cobrat.

Cal contestar-li, que estes pòlisses són per pagar o avançar diners que després et vindran d’altres administracions. Estes pòlisses no es poden fer pagar deutes que eixen de diners del pressupost municipal.

Nosaltres considerem que les raons reals per haver-se oposat són evitar que l’ajuntament quedara bé amb les empreses del poble que han fet faenes per a ell.

Per altra banda, ens sembla que hi ha una certa hipocresia en oposar-se per què un més abans, el 31 de gener, en el plenari de la mancomunitat fet en Beniatjar el president de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, què és del PP, en el punt cinquè va proposar una operació de tresoreria exactament igual que la que proposava l’alcalde en Quatretonda però de molts més diners. I tots els partits van votar a favor. El PSOE va votar a favor de la proposta encarà que la fera un president del PP, ens pareixia correcta i els conselleres del BLOC també. I en este cas els mateixos consellers que van votar a favor d’una pòlissa de tresoreria en la mancomunitat no ho van acceptar en Quatretonda. ¿Per què una cosa esta bé en la mancomunitat, i la mateixa en Quatretonda no ho està? I tornem a repetir són molts els ajuntaments que fan estes pòlisses de crèdit per ajudar a les empreses que li fan obres. A més, no és un endeutament per què quan li ingressen els diners de la subvenció, s’anul·la la pòlissa

El que pretenia no era quedar be, sinó ajudar a les empreses del poble en un moment difícil.

Al cap i a la fi a l’ajuntament no li se fa cap de mal, i per que fa al Partit Socialista ja em complit amb el nostre deure i si no tenim la majoria suficient de concejals cal que tots col·laboren.

A qui es fa el mal és a les empreses del poble i als seus empresaris i treballadors.

4.- L’EIXAMPLE I REMODELACIÓ DE LA CASA DE LA VILA

En el darrer número de les coses que s’havien fet, ens van deixar l’obra de l’ajuntament. Alguns immediatament es van creure que se’ns havia oblidat. Evidentment, una obra d’estes dimensions no s’oblida.

La raó era explicar-la correctament com s’havia fet i deixant-ho per a una propera fulla informativa. Esta obra es va fer dins del 1r Pla del Govern d’Espanya. En este pla es varen fer dos obres:

• Reforç estructural de la part de davant de les escoles velles. (22.566,96 €)

• Ampliació, rehabilitació i adequació de l’ajuntament. (422.566,96 €)

El total del pla per a Quatretonda era de 444.772 €.

La primera obra era precís i urgent fer-la i ara teníem els diners, i per això es va fer. Per altra banda, l’edifici de Casa de la Vila era molt costos rehabilitar-lo per què es remodelava per complet i a més es construïen dos plantes damunt del saló d’actes, que entre les dos eren quasi 300 m2 més edificats.

¿I què passava? No hi havia prou diners. Però tampoc anàvem a deixar-lo a mig fer, i acabar-ho suposava uns 31.000 € més que els varem incloure en el pressupost del 2010. Ara tenim l’ajuntament acabat per complet i un edifici com mai ha tingut Quatretonda que permet prestar uns millors serveis als veïns.

Ens han dit que pels foros d’Interenet que el sr JL Oltra va diguent que no ens van calcular correctament els fonaments i que això va fer que es gastaren més diners. Diuen que no hi ha cosa més atrevida que la ignorància o la mala fe. Però no passa res. L’ho perdonem sabem que això ho diu per ignorància i no mala fe.

Volem manifestar que des del partit socialista estem molt orgullosos del que s’ha fet en La casa de la Vila, de com s’ha quedat i s’ha fet gràcies a l’ajuda del govern d’Espanya presidit per un socialista.

OBRES A FER EN 2011

OBRA	COST ECONÒMIC	FINANCIACIO	EMPRESA
Ruralter Rehabilitació dues creus de terme	18.388,85 €	Generalitat Valenciana	FEIMAR
Reparacio i adequació Teulada escoles velles	20.000 €	Diputació Valencia	ANGEL
Solera formigo en solar ajuntament de casa dels mestres	2.921,68 €	Ajuntament	BELLA
Tancament Ecoparc		Ajuntament
Rehabilitació tanca camp de tenis poliesportiu		Ajuntament
PAP 2011 Tuberia de recollida d’aigua de pluja en c/ Ànimes	27.777,78 €	Diputació Ajuntament
PPOS 2011Rehabilitació plaça de la Constitució i carrers del poble		Diputació Ministeri Ajuntament

OBRES FETES ENTRE 2009 i 2010

OBRA	COST ECONÒMIC	FINANCIACIO	EMPRESA
Asfaltat camins rurals Els dos camins del Pujol a la Senda del Port Cami del Pujol a l’Assegador del Simal Cami Carrasca de Vidal a les Foietes Cami del Caldero fins al terme de Llutxent Part del camí cava d’Alfonso	138.251,46 €	Govern d’Espanya (90.815,50 €) Diputació Val (21.000 €) Generalitat Val (12.813,92 €) Aj. Quatretonda (13.622,04 €)	Mediterranea de Construcciones Asfaltos Gerola
Ampliació, rehabilitació i Adequació Ajuntament	422.205,03 €	Govern d’Espanya	COPAMBU
Reforç escoles velles	22.566,96 €	Govern d’Espanya	OSCAR
Vestuaris poliesportiu	85.698,33 €	Govern d’Espanya	BENALBE
Carrer Raspall i grades Camp de futbol	138.358,24 €	Govern d’Espanya	JAIME
Vestuaris adaptats poliesportiu	16.964,05 €	Govern d’Espanya	ANGEL
Reg per canons d’asperció Camp de futbol	32.923,38 €	Govern d’Espanya	A. H M.
Renovació tuberia impulsió	173.170,47 €	Generalitat valenciana	A. H M.
Escola Infantil Municipal	192.501,63 €	Generalitat valenciana	CONSTRUCC BUIXCARRO
Adequació piscines municipals	148.221,90 €	Generalitat valenciana	JAIME
PAP 2009 (voreres c/ nou)	27.777,78 €	Diputació Valencia	BELLA
PAP 2010 (asfalt del c/ nou)	27.777,78 €	Diputació Ajuntament	PAVASAL
PPOS 2010 (Tuberia nova aigua potable i condicionament C/ Mare de Deu del Carme i c Sant Miquel)	47.161,57 €	Diputació Ajuntament	FRANJUAN
PCR Diput (asfalt cami Sant Martí)	20.000 €	Diputació	PAVASAL
Remanents Diput. Asfalt camí Pla de Pastor	18.000 €	Diputació	ASFALTOS GUEROLA
Asfalt Cami Pla Pastor	11.000 €	Ajuntament	ASFALTOS GUEROLA
Nichos cementeri	20.000 €	Ajuntament	FEIMAR
Reforc pared de migdia cementeri i imbornals	16,182,43 €	Ajuntament	GRUP 4TONDA
PPOS 2010 Barana carretera	19.277,91 €	Diputació Ajuntament	FERRETERIA ENRIC

EL FINANÇAMENT DELS AJUNTAMENTS

El finançament dels ajuntaments és un dels problemes pendents a Espanya però molt especialment al País Valencià. Els ajuntaments bàsicament es financen de dos maneres: amb recursos propis i amb recursos d’altres administracions. Les altres administracions són el govern de l’estat, les diputacions i els governs de cada autonomia (la Generalitat Valenciana en el nostre cas).

Els diners que reben els ajuntaments d’altres administracions són de dos classes:

• diners finalistes (aquells que van per a una inversió en concret).

• diners de lliure disposició (aquells diners que l’ajuntament pot destinar al que ell crega convenient).

Els ajuntaments el que volem és que ens arriben més diners de lliure disposició per invertir-los on pensem més adequat i poder ser realment més autònoms sense obligar-nos a castigar sistemàticament als veïns amb increments d’impostos. Tots els governs autònoms en tota Espanya han creat un Fons de Cooperació Municipal des d’on transferir diners de lliure disposició als municipis. Però mira per on, la Comunitat Valenciana es l’única autonomia que no ho ha fet. L’actual govern de la Generalitat no pot crear este fons i per altre costat, es gasta els diners que té i no té en altres coses i algunes, massa. com esta apareguent ara, en transferir diners a les butxaques particulars. Una vergonya, a més, d’una immoralitat i un delicte.

Els socialistes valencians venim demanant la creació d’este fons que per altra banda es contempla en l’estatut d’autonomia. Este fons que demanem els socialistes significaria que la Generalitat transferiria anualment 70 € per habitant a cada municipi valencià. Açò evidentment no ix en Canal 9.

Per tal que ho entenguen hem fet una comparació dels últims sis anys dels diners de lliure disposició que ha fet el govern d’Espanya i la Generalitat a l’Ajuntament

de Quatretonda.

TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL DE LLIURE DISPOSICIÓ A L’AJUNTAMENT DE QUATRETONDA (2005-2010)

Anys	2005	2006	2007	2008	2009	2010
Govern d’Espanya	288.526,6€	336.167,4€	364.549,57€	381.480.48€	382.197,83€	308.905.92€
Generalitat Valenciana	0 €	0 €	0 €	0 €	0 €	0 €

La quantitat del govern d’Espanya varia en cada ajuntament valencià atenent els habitants i l’esforç fiscal que fa cadascun. Per contra, els diners que la Generalitat valenciana ha transferit als ajuntaments valencians sempre és la mateixa en tots els Ajuntaments valencians: 0 €.

Per a enguany, i després de moltes promeses no complides, la Generalitat s’ha compromès en la creació dels Fons de Cooperació Municipal Valencià que permetria transferir un € per habitant a cada ajuntament. Si això s’aplica significarà que Quatretonda rebrà no arriba a 2500 € de lliure disposició per part de la Generalitat. No tenen diners per a més, però segur que assistirem a gastos extraordinaris i campanyes de publicitat on els diners se n’aniran a “xorros”.

Es pot afirmar que els valencians valguem molt poc per a la Generalitat que només dona un € per habitant a cada municipi.

Ens pareix que sobren paraules i es pot entendre el que diguem els socialistes quan afirmen que la societat valenciana està “patint” l’actual govern de la Generalitat Valenciana.

EL MERCAT SETMANAL DE QUATRETONDA

Només entrar com alcalde el primer dia que vaig anar al mercat setmanal, tant veïns que hi havia allí com pràcticament tots els que tenien un lloc de venda en ell, em varen manifestar que el lloc no era l’adequat i que cada vegada anava a menys.

En política com en la vida mateixa hi ha vegades que cal adoptar decisions difícils i esta era una d’elles, atès que el que fera anava a crear problemes. Si continuava sense fer res el mercat moriria irremediablement davant les queixes del venedors i veïns que el torbaven massa lluny. Però segur que on el posarà hi hauria veïns que no estarien d’acord de tindre’l davant de sa casa. Decisió difícil.

El que estava clar que hi havia que buscar-li un nou lloc. El lloc tenia que ser ample, que molestara el menys possible el transit del poble i accessible. A més com alcalde no podia consentir que un mercat setmanal que era un costum molt saludable desapareguera. Per això vaig decidir el canvi de lloc i crec que he encertat.

El mercat setmanal de Quatretonda actualment té 14 llocs i cada dia esta més viu. Els veïns tenen un lloc on comprar, on xerrar i on relacionar-se i tots eixim guanyant.

Honestament pense que he encertat. Només em queda demanar disculpes a aquells veïns que tenen que suportar alguna incomoditat per la ubicació del mercat. Tots els dies de mercat hi ha un policia que es garantia per resoldre els problemes que poden sorgir.

David Mahiques

ESTOS QUATRE ANYS

Sempre s’ha de saber fer balanç de les coses que s’han fet.

• Hem asfaltat aproximadament 11 Km lineal de camins rurals:

1. Caldero-Casta de Borreget arribant al terme de Llutxent.

2. Tirmenet-Foia

3. Els tres camins del Pujol.

4. El camí de Sant Martí. Este camí és un camí important i és molt més que un camí agrari.

• Hem fet una Escola Infantil nova que molt prompte entrarà en funcionament

• Hem arreglat el carrer Nou, el carrer Mare de Deu del Carme i el carrer Sant Miquel i hem començat una política on cada any farem una obra sobre els carrers del poble per millorar-los.

• Hem fet un carrer per jugar al raspall que dona una oferta esportiva més i té una gran acceptació. I ja és un referent a la Vall d’Albaida.

• Hem arreglat el camp de futbol, posant-li reg per canons d’aspersió, posant-li sorra nova i millor, i fent unes grades noves.

• Hem refet per complet el vestuaris del poliesportiu que estaven totalment inservibles.

• Hem condicionat un edifici per fer una biblioteca nova, tal com exigeix la normativa actual.

• Hem arreglat el parc: netejant-lo, posant-li llum i bancs nous.

• Hem llevat tots els “setos” de la carretera i arreglat eixa entra al poble.

• Adequarem les piscines municipals, deixant-les com noves i utilitzables per més activitats alternatives a la natació.

• Hem fet i fem un esforç permanent per tindre el poble més net.

• Tenim un conserge del poliesportiu que s’encarrega de tindre’l arreglat.

• Tenim un monitor esportiu per fer activitats per a xiquets.

• Hem netejat la Font Vella i continuarem arreglant-la enguany.

• Hem reforçat i arreglat la paret de migdia del cementeri que estava molt perillosa i podia caure.

I enguany encara farem més coses

EL CAMPANAR LA NIT DE CAP D’ANY

Cada dia, la nit de cap d’any, veure la plaça plena de botelles trencades i la paret de l’església i el campanar bruts era lamentable, per dir-ho d’una manera suau.

¿Com era possible que això passara al meu poble i fins ara totes les autoritats municipals miraren cap a un altre lloc? I també em feia una altra reflexió. Cap de nosaltres haguera acceptat que en la façana de sa casa començaren a tirar-li botelles, a trencar vidres i a embrutar-la. ¿Per què tolerar que es farà a la façana de l’església i al Campanar? Símbol del poble, orgull de tots els veïns de Quatretonda i enveja dels forasters.

No podia mirar cap a altre lloc i ara tenia la possibilitat i l’obligació de fer algo. I fer algo només podia ser acabar amb este comportament. Comportament impropi de gent amb quatre dits de front i un poc de trellat.

Amb la col·laboració discreta de la Guàrdia Civil, de la policia local i de dos treballadors de l’ajuntament, hem aconseguit eradicar-ho. Ara tots es podem

sentir-nos més orgullosos de ser de Quatretonda.

A tots els veïns, i se que en són molts, que han entès que esta pràctica no estava bé i m’han ajudat a acabar amb ella. Un sincer agraïment.

David Mahiques

LA PEDRERA DEL BUIXCARRO

Ens esta arribant informació sobre comentaris que es fan als bars. Estos comentaris solen ser mentires o veritats a mitges que és una altra manera de mentir. Suposem que es fan des del partit popular i el motiu és la proximitat de les eleccions. Com no s’atreveixen a dir-ho per escrit ho diuen en un bar i confien en que la mentira vaja rodant. I a força de repetir-la que la gent se la crega.

Un d’eixos comentaris que ens ha arribat és el referent a la Pedrera del Buixcarró. I per això volem aclarir este tema. La Llei diu que els recursos de baix terra són propietat de l’estat. Per tant el marbre de la pedrera és propietat de l’estat i este és el que dona la concessió. L’estat va donar la concessió de l’extracció del marbre de la pedrera per 30 anys a l’actual concessionari. Esta concessió es podia prorrogar dos voltes més, a raó de 30 anys cada volta, es a dir, podia estar en la pedrera fins 90 anys.

L’ajuntament com que és el propietari del lloc on esta la pedrera li pot cobrar una quantitat per ocupar un terreny que és propietat seua. El primer contracte que tenia el concessionari amb l’ajuntament establia que es pagaria en funció dels m3 de marbre que es treia. En entrar a governar el partit popular a l’ajuntament va canviar el contracte i va passar a cobrar-se una quantitat fixa per ocupació del terreny, per què segons l’alcalde i concejals del partit popular era molt difícil cobrar per m3 tret. No es posaven mai d’acord, l’ajuntament i el concessionari.

La quantitat que actualment paga l’empresa que trau el marbre a l’ajuntament és de 20.579 € i és el resultat del conveni que va fer l’ajuntament en el seu moment. Ara han passat els trenta anys i el concessionari vol renovar l’explotació i en això esta, a l’espera de tots els informes de la Conselleria que va a pas de tortuga. L’ajuntament ha entrat en negociacions amb l’empresa que porta la pedrera i esta ha acceptat pagar 11.000 € més en el moment que tinga tots els permisos de la Conselleria. Això vol dir que passaria a cobrar-se al concessionari de la pedrera més de 31.000 € anuals. L’ajuntament té la intenció de demanar-li que els pague enguany ja, si vol continuar treballant en la pedrera.

Per tant, no és l’ajuntament el que ha arrendat la pedrera per 90 anys, és l’estat aplicant la llei actual i el que l’ajuntament cobre pel marbre de la pedrera és el resultat de la quantitat que va negociar l’ajuntament en el seu moment amb el concessionari..

Que el partit popular i els seus altaveus que van de bar en bar no enganyen a la gent. L’ajuntament no ha arrendat res a ningú. La concessió per traure marbre la dona l’estat. L’actual ajuntament el que ha fer, és exigir-li més diners a pagar a l’empresa que explota la pedrera.

Agrairíem als veïns que davant de qualsevol dubte que tinguen o qualsevol comentari que escolten no dubten en preguntar-li a l’alcalde o qualsevol concejal del govern el que creguen convenient.

La mentira només embruta al que la diu.

I tornarem a fer els aclariments i explicacions que calga respecte als comentaris que baix mà i d’amagat s’estan fent.