Butlleti - Abril 2011

1.-ELS DEUTES DE L’AJUNTAMENT

Es la nostra intenció amb este escrit informar dels préstecs que té l’ajuntament. A banda que sempre està bé saber-ho, també és important conèixer-ho en este moment concret. Els números es poden fer de moltes maneres. I són molts els que els agrada confondre.

Dins de l’expedient del pressupost municipal apareix un quadre que es Annex del Deute que descriu els préstecs que hi ha.

L’Ajuntament de Quatretonda hores d’ara té quatre préstecs.

PRESTECS AJUNTAMENT A LLARG PLAÇ (1 GENER DE 2011)

ENTITAT FIANCERA	ANY INICI DEL PRESTEC	ANY FINALITZACIO DEL PRESTEC	CAPITAL PENDENT
B. Crèdit Local	28/12/2000	2017	24.089,26 €
B. Crèdit Local	01/02/2002	2016	15.590,67 €
B. Crèdit Local	23/01/2005	2025	306.660,50 €
B. Crèdit Local	2008	2018	31.760,66 €

TOTAL......378.101,11 €

L’actual ajuntament només n’ha subscrit un préstec, el de l’any 2008 per la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana.

Estes quantitats per tant no s’han de pagar totes de colp, a l’any que ve; sinó que tenen un temps d’amortització igual que en els préstecs que puga tindre qualsevol de nosaltres. El més gran s’acabarà de pagar a l’any 2025.

A banda d’estos préstecs l’ Ajuntament té un pòlissa subscrita amb Ruralcaixa de 200.000 € per poder anar funcionant que ara en renovar-la al mes de maig s’intentarà reduir-la. D’esta pòlissa l’ajuntament té disposat entre 71.000 € i 100.000 € d’un més per altre. En ocupar l’alcaldia el partit socialista en 2009 hi havia disposat una quantitat al voltant de 65.000 €. Esta pòlissa va renovant-se cada any.

Un altre problema és que els ajuntaments els anys 2009 i 2010 hem vist disminuir els nostres ingressos i això ha provocat una disminució de la liquides i ha provocat que hi haja un retard en el pagament de les factures. En el cas de Quatretonda hem passat de pagar a tres o quatre mesos a pagar a huit mesos. Este és un problema general de tots els ajuntaments, però el nostre està en molt bona situació en comparació a molts altres, i sense anar-se’n fora de la comarca.

Hi ha un nivell d’endeutament en l’ajuntament de Quatretonda totalment suportable i en millor situació que els pobles del voltant.

També ens pareix molt il·lustratiu comparar-ho amb els pobles del nostre voltant per fer-se una idea més exacta de les coses.

Per fer-ho hem utilitzat la informació sobre “Deuda Viva” que publica el ministeri d’ Economia i Hisenda en la seua pàgina web. La “deuda viva” són tots

els diners que deu un ajuntament a les entitats financeres, es a dir, als bancs.

DEUDA VIVA DELS AJUNTAMENTS DELS VOLTANTS

EN DESEMBRE DEL 2009

MUNICIPI	DEUDA A 31/12/2009 EN €	DEUTE A 31/12/2009 EN PESSETES
Castelló de Rugat	3.065.000 €	510,83 milions de pessetes
Llutxent	1.064.000 €	177,33 milions de pessetes
La Pobla del Duc	1.773.000 €	295,5 milions de pessetes
Quatretonda	563.000 €	93,83 milions de pessetes
Genoves	778.000 €	129,66 milions de pessetes
Albaida	3.335.000 €	555,83 milions de pessetes

No calen paraules el nostre ajuntament és el que té el deute més baixet en comparació amb qualsevol ajuntament dels voltants semblant al nostre.

Ja ens agradaria que la Generalitat Valenciana estaguera com l’ajuntament de Quatretonda. Molt millor ens anirien les coses a tots.

2.- LES SUBVENCIONS QUE ENS DEU LA GENERALITAT I LA DIPUTACIO

En el cas de la Generalitat Valenciana hi ha actualment un problema molt greu i es, que no paga les subvencions que dona. Només en les obres del Pla d’Inversió Productiva esta portant-se un poc bé, encara que també tarda a pagar, però la resta de subvencions paga molt tard. Això fa que hi ha ajuntaments que estiguen renunciant a subvencions de la Generalitat. O també, es veuen obligat a demanar préstecs per pagar a les empreses que fan obres, perquè la Generalitat no paga a l’hora.

En el cas de Quatretonda la Generalitat ara mateix ens ha pagat les dos subvencions que encara ens deuia que eren de l’any 2009 que sumen 25.973,29 €.

Però de l’any 2010 la Diputació encarà no ha pagat cap subvenció.

SUBVENCIONS ACABADES DE COBRAR DEL 2009

ORGANISME	CONCEPTE	IMPORT
Gen Valenciana C. Medi Ambient	Senyalització Senda PR.172	12.311,25 €
Gen Valenciana C. Agricultura	Asfalt Camins Rurals (Camí del Pujol a la Palafanga)	13.662,04 €

TOTAL....................25.973,29 €

SUBVENCIONS PENDENTS DE COBRAR DEL 2010

ORGANISME	CONCEPTE	IMPORT
Diputació	PPOS 2010 C/Sant Miquel i Mare de Deu	44.803,49 €
Diputació	PPOS 2010 Barana carretera	13.735,51 €
Diputació	Pla Camins Rurals 2010 (Asfalt del camí de Sant Martí)	20.000 €
Diputació	Pla Addicional al PPOS 2010 (Acabar d’asfaltar el camí de Sant Martí)	18.000 €
Diputació	Pla Act. Programades 2010 (Asfalt del carrer Nou)	25.000 €

TOTAL....................121.539 €

Dit d’altra manera la Diputació de Valencià ens duen per obres fetes entre 2010 un total de 121.539 €. I la Generalitat ha pagat ara 25.973,29 € de dos subvencions del 2009 que encara ens deuia.

Esta és una de les grans dificultats que tenen els ajuntaments valencians. Reben subvencions, però que se’ls paga ja vorem quant.

I la conseqüència és que darrere d’estos números hi ha empreses amb dificultats.

3.- LA POLISSA DE TRESORERIA

S’esta diguent pels foros d’Internet que l’alcalde volia endeutar al poble en més de 90.000 € i que gràcies al BLOC i el PP, s’ha evitat. Ens agradaria explicar-ho i deixar-ho tot lo més clar possible.

Es cert que en el plenari del dia 28 de febrer l’alcalde va proposar la contractació d’una pòlissa de tresoreria per valor de 77.124, 36 € que no es farà per què el BLOC i el PP van votar en contra.

¿Per què es volia fer esta pòlissa de tresoreria? Pràcticament tots els ajuntaments degut a que La Generalitat i la Diputació estan pagant molt tard per les obres que els subvencionen i les empreses en conseqüència tarden molt a cobrar, el que fan es fer pòlisses de crèdit per un valor igual al de les subvencions que van a rebre per les obres.

¿Com funcionen estes pòlisses? L’ajuntament demana al banc un pòlissa de crèdit igual a la quantitat que té que rebre en concepte subvenció. Quan les empreses fan l’obra l’ajuntament els paga immediatament, les empreses cobren enseguida i l’ajuntament a canvi de l’ interès que té que pagar al banc li exigeix a l’empresa fer qualsevol actuació que el poble necessita, que sempre les hi ha. I després al tall que l’ajuntament rep els diners de la subvenció va cancel·lant la pòlissa.

Açò es fa en molts ajuntaments de la Vall d’Albaida i de fora, i en Quatretonda es pot fer igual que en els altres llocs.

¿Quina quantitat és volia demanar en la pòlissa? La quantitat que es demanava era de 77.124, 36 €. Si s’haguera demanat per la quantitat total de les obres pendent de pagar per la Generalitat i la Diputació més les que tenim per a enguany la quantitat haguera pujat a pràcticament 250.000 €. Això era massa. Per tant vaig plantejar fer una pòlissa més menuda. Esta pòlissa serviria per a pagar a les empreses del poble que han fet obres per l’ajuntament, subvencionades per la Generalitat o la Diputació.

¿Quines obres es pagaríem amb esta pòlissa?

OBRA	QUANTITAT	EMPRESA
PPOS 2010 (Col·locar barana en la carretera)	13.735,51 €	FERRERIA ENRIC
Ruralter 2011 (Restauració dues creus de terme)	18.388,85 €	FEIMAR
Acondicionar teulada Escoles Velles	20.000 €	ANGEL
PAP 2011	25.000 €	Asfaltos Guerola

TOTAL.......................77.124, 36 €

Totes estes obres estan fetes per empreses del poble menys la ultima que per les característiques que té no ha estat possible.

¿Quines raons s’han donat per oposar-se per part del BLOC i del PP?

Hi ha varies raons que s’han dit i vaig a contestar-les totes, una a una, i no sé si me’n deixaré alguna.

1ª.- Les empreses que volgueren cobrar enseguida que feren un “endoso” al banc per que si no tenia que pagar interessos l’ajuntament.

Cal contestar-li que els interessos que l’empresa té que pagar al banc solen ser més elevats que els que paga l’ajuntament. Però, a més, l’ajuntament pot exigir-li a l’empresa i aixina ho pensava fer (que és com es fa en altres pobles) que en compensació dels interessos que pagarà l’ajuntament, l’empresa faria qualsevol actuació menor que hi haguera. (Per exemple voreres, “aceres” , que estigueren afonades o s’hagueren fet mal bé)

2ª.- La pòlissa pagava unes obres abans que altres.

Cal contestar-li, que efectivament nosaltres proposàvem pagar en primer lloc a les empreses del poble perquè pagar a totes les empreses era fer una pòlissa massa gran. Però estàvem dispostos a discutir-ho si calia.

3ª.- S’incloïen obres que encara no s’han fet.

Cal contestar-li, que efectivament incloïen obres que no s’han fet encara i això es totalment normal perquè ja tens la subvenció concedida i sap que vas a realitzar-les.

4ª.- Encara hi ha proveïdors també del poble, que no han cobrat.

Cal contestar-li, que estes pòlisses són per pagar o avançar diners que després et vindran d’altres administracions. Estes pòlisses no es poden fer pagar deutes que eixen de diners del pressupost municipal.

Nosaltres considerem que les raons reals per haver-se oposat són evitar que l’ajuntament quedara bé amb les empreses del poble que han fet faenes per a ell.

Per altra banda, ens sembla que hi ha una certa hipocresia en oposar-se per què un més abans, el 31 de gener, en el plenari de la mancomunitat fet en Beniatjar el president de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, què és del PP, en el punt cinquè va proposar una operació de tresoreria exactament igual que la que proposava l’alcalde en Quatretonda però de molts més diners. I tots els partits van votar a favor. El PSOE va votar a favor de la proposta encarà que la fera un president del PP, ens pareixia correcta i els conselleres del BLOC també. I en este cas els mateixos consellers que van votar a favor d’una pòlissa de tresoreria en la mancomunitat no ho van acceptar en Quatretonda. ¿Per què una cosa esta bé en la mancomunitat, i la mateixa en Quatretonda no ho està? I tornem a repetir són molts els ajuntaments que fan estes pòlisses de crèdit per ajudar a les empreses que li fan obres. A més, no és un endeutament per què quan li ingressen els diners de la subvenció, s’anul·la la pòlissa

El que pretenia no era quedar be, sinó ajudar a les empreses del poble en un moment difícil.

Al cap i a la fi a l’ajuntament no li se fa cap de mal, i per que fa al Partit Socialista ja em complit amb el nostre deure i si no tenim la majoria suficient de concejals cal que tots col·laboren.

A qui es fa el mal és a les empreses del poble i als seus empresaris i treballadors.

4.- L’EIXAMPLE I REMODELACIÓ DE LA CASA DE LA VILA

En el darrer número de les coses que s’havien fet, ens van deixar l’obra de l’ajuntament. Alguns immediatament es van creure que se’ns havia oblidat. Evidentment, una obra d’estes dimensions no s’oblida.

La raó era explicar-la correctament com s’havia fet i deixant-ho per a una propera fulla informativa. Esta obra es va fer dins del 1r Pla del Govern d’Espanya. En este pla es varen fer dos obres:

• Reforç estructural de la part de davant de les escoles velles. (22.566,96 €)

• Ampliació, rehabilitació i adequació de l’ajuntament. (422.566,96 €)

El total del pla per a Quatretonda era de 444.772 €.

La primera obra era precís i urgent fer-la i ara teníem els diners, i per això es va fer. Per altra banda, l’edifici de Casa de la Vila era molt costos rehabilitar-lo per què es remodelava per complet i a més es construïen dos plantes damunt del saló d’actes, que entre les dos eren quasi 300 m2 més edificats.

¿I què passava? No hi havia prou diners. Però tampoc anàvem a deixar-lo a mig fer, i acabar-ho suposava uns 31.000 € més que els varem incloure en el pressupost del 2010. Ara tenim l’ajuntament acabat per complet i un edifici com mai ha tingut Quatretonda que permet prestar uns millors serveis als veïns.

Ens han dit que pels foros d’Interenet que el sr JL Oltra va diguent que no ens van calcular correctament els fonaments i que això va fer que es gastaren més diners. Diuen que no hi ha cosa més atrevida que la ignorància o la mala fe. Però no passa res. L’ho perdonem sabem que això ho diu per ignorància i no mala fe.

Volem manifestar que des del partit socialista estem molt orgullosos del que s’ha fet en La casa de la Vila, de com s’ha quedat i s’ha fet gràcies a l’ajuda del govern d’Espanya presidit per un socialista.