EL FINANÇAMENT DELS AJUNTAMENTS

El finançament dels ajuntaments és un dels problemes pendents a Espanya però molt especialment al País Valencià. Els ajuntaments bàsicament es financen de dos maneres: amb recursos propis i amb recursos d’altres administracions. Les altres administracions són el govern de l’estat, les diputacions i els governs de cada autonomia (la Generalitat Valenciana en el nostre cas).

Els diners que reben els ajuntaments d’altres administracions són de dos classes:

• diners finalistes (aquells que van per a una inversió en concret).

• diners de lliure disposició (aquells diners que l’ajuntament pot destinar al que ell crega convenient).

Els ajuntaments el que volem és que ens arriben més diners de lliure disposició per invertir-los on pensem més adequat i poder ser realment més autònoms sense obligar-nos a castigar sistemàticament als veïns amb increments d’impostos. Tots els governs autònoms en tota Espanya han creat un Fons de Cooperació Municipal des d’on transferir diners de lliure disposició als municipis. Però mira per on, la Comunitat Valenciana es l’única autonomia que no ho ha fet. L’actual govern de la Generalitat no pot crear este fons i per altre costat, es gasta els diners que té i no té en altres coses i algunes, massa. com esta apareguent ara, en transferir diners a les butxaques particulars. Una vergonya, a més, d’una immoralitat i un delicte.

Els socialistes valencians venim demanant la creació d’este fons que per altra banda es contempla en l’estatut d’autonomia. Este fons que demanem els socialistes significaria que la Generalitat transferiria anualment 70 € per habitant a cada municipi valencià. Açò evidentment no ix en Canal 9.

Per tal que ho entenguen hem fet una comparació dels últims sis anys dels diners de lliure disposició que ha fet el govern d’Espanya i la Generalitat a l’Ajuntament

de Quatretonda.

TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL DE LLIURE DISPOSICIÓ A L’AJUNTAMENT DE QUATRETONDA (2005-2010)

Anys	2005	2006	2007	2008	2009	2010
Govern d’Espanya	288.526,6€	336.167,4€	364.549,57€	381.480.48€	382.197,83€	308.905.92€
Generalitat Valenciana	0 €	0 €	0 €	0 €	0 €	0 €

La quantitat del govern d’Espanya varia en cada ajuntament valencià atenent els habitants i l’esforç fiscal que fa cadascun. Per contra, els diners que la Generalitat valenciana ha transferit als ajuntaments valencians sempre és la mateixa en tots els Ajuntaments valencians: 0 €.

Per a enguany, i després de moltes promeses no complides, la Generalitat s’ha compromès en la creació dels Fons de Cooperació Municipal Valencià que permetria transferir un € per habitant a cada ajuntament. Si això s’aplica significarà que Quatretonda rebrà no arriba a 2500 € de lliure disposició per part de la Generalitat. No tenen diners per a més, però segur que assistirem a gastos extraordinaris i campanyes de publicitat on els diners se n’aniran a “xorros”.

Es pot afirmar que els valencians valguem molt poc per a la Generalitat que només dona un € per habitant a cada municipi.

Ens pareix que sobren paraules i es pot entendre el que diguem els socialistes quan afirmen que la societat valenciana està “patint” l’actual govern de la Generalitat Valenciana.

EL MERCAT SETMANAL DE QUATRETONDA

Només entrar com alcalde el primer dia que vaig anar al mercat setmanal, tant veïns que hi havia allí com pràcticament tots els que tenien un lloc de venda en ell, em varen manifestar que el lloc no era l’adequat i que cada vegada anava a menys.

En política com en la vida mateixa hi ha vegades que cal adoptar decisions difícils i esta era una d’elles, atès que el que fera anava a crear problemes. Si continuava sense fer res el mercat moriria irremediablement davant les queixes del venedors i veïns que el torbaven massa lluny. Però segur que on el posarà hi hauria veïns que no estarien d’acord de tindre’l davant de sa casa. Decisió difícil.

El que estava clar que hi havia que buscar-li un nou lloc. El lloc tenia que ser ample, que molestara el menys possible el transit del poble i accessible. A més com alcalde no podia consentir que un mercat setmanal que era un costum molt saludable desapareguera. Per això vaig decidir el canvi de lloc i crec que he encertat.

El mercat setmanal de Quatretonda actualment té 14 llocs i cada dia esta més viu. Els veïns tenen un lloc on comprar, on xerrar i on relacionar-se i tots eixim guanyant.

Honestament pense que he encertat. Només em queda demanar disculpes a aquells veïns que tenen que suportar alguna incomoditat per la ubicació del mercat. Tots els dies de mercat hi ha un policia que es garantia per resoldre els problemes que poden sorgir.

David Mahiques

ESTOS QUATRE ANYS

Sempre s’ha de saber fer balanç de les coses que s’han fet.

• Hem asfaltat aproximadament 11 Km lineal de camins rurals:

1. Caldero-Casta de Borreget arribant al terme de Llutxent.

2. Tirmenet-Foia

3. Els tres camins del Pujol.

4. El camí de Sant Martí. Este camí és un camí important i és molt més que un camí agrari.

• Hem fet una Escola Infantil nova que molt prompte entrarà en funcionament

• Hem arreglat el carrer Nou, el carrer Mare de Deu del Carme i el carrer Sant Miquel i hem començat una política on cada any farem una obra sobre els carrers del poble per millorar-los.

• Hem fet un carrer per jugar al raspall que dona una oferta esportiva més i té una gran acceptació. I ja és un referent a la Vall d’Albaida.

• Hem arreglat el camp de futbol, posant-li reg per canons d’aspersió, posant-li sorra nova i millor, i fent unes grades noves.

• Hem refet per complet el vestuaris del poliesportiu que estaven totalment inservibles.

• Hem condicionat un edifici per fer una biblioteca nova, tal com exigeix la normativa actual.

• Hem arreglat el parc: netejant-lo, posant-li llum i bancs nous.

• Hem llevat tots els “setos” de la carretera i arreglat eixa entra al poble.

• Adequarem les piscines municipals, deixant-les com noves i utilitzables per més activitats alternatives a la natació.

• Hem fet i fem un esforç permanent per tindre el poble més net.

• Tenim un conserge del poliesportiu que s’encarrega de tindre’l arreglat.

• Tenim un monitor esportiu per fer activitats per a xiquets.

• Hem netejat la Font Vella i continuarem arreglant-la enguany.

• Hem reforçat i arreglat la paret de migdia del cementeri que estava molt perillosa i podia caure.

I enguany encara farem més coses

EL CAMPANAR LA NIT DE CAP D’ANY

Cada dia, la nit de cap d’any, veure la plaça plena de botelles trencades i la paret de l’església i el campanar bruts era lamentable, per dir-ho d’una manera suau.

¿Com era possible que això passara al meu poble i fins ara totes les autoritats municipals miraren cap a un altre lloc? I també em feia una altra reflexió. Cap de nosaltres haguera acceptat que en la façana de sa casa començaren a tirar-li botelles, a trencar vidres i a embrutar-la. ¿Per què tolerar que es farà a la façana de l’església i al Campanar? Símbol del poble, orgull de tots els veïns de Quatretonda i enveja dels forasters.

No podia mirar cap a altre lloc i ara tenia la possibilitat i l’obligació de fer algo. I fer algo només podia ser acabar amb este comportament. Comportament impropi de gent amb quatre dits de front i un poc de trellat.

Amb la col·laboració discreta de la Guàrdia Civil, de la policia local i de dos treballadors de l’ajuntament, hem aconseguit eradicar-ho. Ara tots es podem

sentir-nos més orgullosos de ser de Quatretonda.

A tots els veïns, i se que en són molts, que han entès que esta pràctica no estava bé i m’han ajudat a acabar amb ella. Un sincer agraïment.

David Mahiques

LA PEDRERA DEL BUIXCARRO

Ens esta arribant informació sobre comentaris que es fan als bars. Estos comentaris solen ser mentires o veritats a mitges que és una altra manera de mentir. Suposem que es fan des del partit popular i el motiu és la proximitat de les eleccions. Com no s’atreveixen a dir-ho per escrit ho diuen en un bar i confien en que la mentira vaja rodant. I a força de repetir-la que la gent se la crega.

Un d’eixos comentaris que ens ha arribat és el referent a la Pedrera del Buixcarró. I per això volem aclarir este tema. La Llei diu que els recursos de baix terra són propietat de l’estat. Per tant el marbre de la pedrera és propietat de l’estat i este és el que dona la concessió. L’estat va donar la concessió de l’extracció del marbre de la pedrera per 30 anys a l’actual concessionari. Esta concessió es podia prorrogar dos voltes més, a raó de 30 anys cada volta, es a dir, podia estar en la pedrera fins 90 anys.

L’ajuntament com que és el propietari del lloc on esta la pedrera li pot cobrar una quantitat per ocupar un terreny que és propietat seua. El primer contracte que tenia el concessionari amb l’ajuntament establia que es pagaria en funció dels m3 de marbre que es treia. En entrar a governar el partit popular a l’ajuntament va canviar el contracte i va passar a cobrar-se una quantitat fixa per ocupació del terreny, per què segons l’alcalde i concejals del partit popular era molt difícil cobrar per m3 tret. No es posaven mai d’acord, l’ajuntament i el concessionari.

La quantitat que actualment paga l’empresa que trau el marbre a l’ajuntament és de 20.579 € i és el resultat del conveni que va fer l’ajuntament en el seu moment. Ara han passat els trenta anys i el concessionari vol renovar l’explotació i en això esta, a l’espera de tots els informes de la Conselleria que va a pas de tortuga. L’ajuntament ha entrat en negociacions amb l’empresa que porta la pedrera i esta ha acceptat pagar 11.000 € més en el moment que tinga tots els permisos de la Conselleria. Això vol dir que passaria a cobrar-se al concessionari de la pedrera més de 31.000 € anuals. L’ajuntament té la intenció de demanar-li que els pague enguany ja, si vol continuar treballant en la pedrera.

Per tant, no és l’ajuntament el que ha arrendat la pedrera per 90 anys, és l’estat aplicant la llei actual i el que l’ajuntament cobre pel marbre de la pedrera és el resultat de la quantitat que va negociar l’ajuntament en el seu moment amb el concessionari..

Que el partit popular i els seus altaveus que van de bar en bar no enganyen a la gent. L’ajuntament no ha arrendat res a ningú. La concessió per traure marbre la dona l’estat. L’actual ajuntament el que ha fer, és exigir-li més diners a pagar a l’empresa que explota la pedrera.

Agrairíem als veïns que davant de qualsevol dubte que tinguen o qualsevol comentari que escolten no dubten en preguntar-li a l’alcalde o qualsevol concejal del govern el que creguen convenient.

La mentira només embruta al que la diu.

I tornarem a fer els aclariments i explicacions que calga respecte als comentaris que baix mà i d’amagat s’estan fent.

El que Camps amaga de Zapatero

El Consell s'atribueix en exclusiva plans i iniciatives finançades pel Govern el segell desapareix de la informació oficial

JULIA RUIZ VALÈNCIA Levante-emv (28-nov-2010)

El Consell que presideix Francisco Camps ha fet de les seves crítiques al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, la base de la seva estratègia política. La queixa permanent que l'inquilí de la Moncloa margina a la Comunitat Valenciana s'ha instal·lat, segons constaten una darrere l'altra les enquestes d'opinió, en l'imaginari col.lectiu dels valencians. El discurs victimista sobre la manca d'inversions del Govern, al marge de si està més o menys justificat, s'acompanya amb la determinació dels responsables de la Generalitat que el poc o molt que arriba des de Madrid es visualitze el mínim o, si és possible, res. L'objectiu no és tant amagar el projecte o la iniciativa finançada pel Govern sinó atribuir el mèrit d'aquesta, ocultant a qui pertany la butxaca d'on eixen els diners.

L'exemple més recent d'aquesta estratègia és l'AVE Madrid-València, però no l'únic. La majoria dels plans finançats per l'Executiu central que cauen en mans de la Generalitat perden el seu segell pel camí. En alguns casos, el Consell vulnera fins i tot els convenis que l'obliguen a informar a l'opinió pública sobre la participació d'ambdues administracions.

Renda bàsica d'emancipació. Consisteix en un ajut de 210 euros mensuals a joves d'entre 22 i 30 anys que acrediten ser titulars d'un contracte de lloguer. La Generalitat va signar el conveni amb el Ministeri d'Habitatge que l'obligava a obrir finestretes d'atenció i gestió de l'ajuda. En total, va obrir tres, una per província, enfront de les 59 de Catalunya. Això si la informació que proporciona, i que es pot comprovar a la seva web, inclou tots els detalls sobre l'ajuda, excepte l'origen del finançament. També s'omet aquesta dada en el fullets publicats tot i que el conveni signat amb Habitatge l'obligava a fer-ho.

Pla bucodental infantil. El Pla del Govern d'Espanya, l'objectiu és estendre la salut bucodental, ha suposat el 2010 una aportació a la Generalitat d'1, 3 milions. Amb aquests diners, el Ministeri de Sanitat finança la meitat del cost de l'atenció bucodental als nens. El Consell, però, presenta el pla com a propi en els seus fullets informatius i al seu web, on parla genèricament de les prestacions del pla sense citar al ministeri. També ha inserit publicitat en la premsa on es passa per alt l'aportació del Govern central.

Pla E de Zapatero. El conegut com a Pla E de Zapatero va ser contraprogramant pel Consell amb el Pla Confiança, la iniciativa estrella de Francisco Camps la promoció és una prioritat en l'estratègia informativa del Consell. Però el Pla E no només té el parapet del Pla Confiança. Les seves obres només són inaugurades en els municipis on governa el PSOE. Encara que l'Ajuntament de València ha aconseguit gràcies a aquesta iniciativa projectes per valor de 221 milions entre 2009 i 2010-una xifra que triplica la inversió del propi consistori a la ciutat-l'alcaldessa, Rita Barberá, no ha inaugurat cap d'aquestes obres. L'única menció a un dels projectes-la guarderia de la central de la Policia Local-va ser per atribuir "l'esforç inversor".

Gratuïtat de llibres de text El Ministeri d'Educació i la conselleria del ram mantenen un acord per al finançament dels llibres i el material escolar en l'ensenyament obligatori. Per al curs 2010-2011, l'aportació del Consell va ascendir a 42, 4 milions i la del ministeri a 7,4 milions. Tot i que el conveni especifica que "la difusió en qualsevol àmbit del programa d'ajuts de fer constar la participació del Ministeri d'Educació", el Consell no està disposat a que el Govern tragua pit d'una iniciativa que ha fet seva íntegrament. Tant la informació a la web, com en la guia per a famílies editada per la conselleria, omet qualsevol menció al ministeri. És més, s'inclouen tots els documents legals relacionats amb les ajudes, excepte el conveni amb el ministeri.

Violència de gènere El ple del Consell va aprovar recentment una transferència a l'Ajuntament de València de 60.000 euros per finançar el programa d'atenció a les dones víctimes de violència. L'acord, del qual es va adonar públicament, obviava que aquests fons procedien en la seva totalitat de l'extint Ministeri d'Igualtat amb qui mesos abans havia signat un conveni pel qual va rebre una aportació econòmica de 487.069 euros per impulsar actuacions com les de l'ajuntament.

Pla de drogodependències El Consell i la Fundació per a l'Estudi de la Prevenció i Assistència a les Drogodependències oculten en els seus fullets informatius que l'aplicació Prevenció tic és un programa finançat al cent per cent pel Ministeri de Sanitat dins del Programa Nacional sobre Drogues. El fullet inclou el logotip de la Generalitat i de la fundació. Tampoc hi ha cap menció al ministeri a la web. De la mateixa manera no hi ha rastre del Ministeri de Sanitat en el càrtel del programa preventiu "La família respon" i en la informació sobre "Quioscos de Salut", ambdues iniciatives finançades al cent per cent pel ministeri.

Pla d'emancipació jove El web de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) promou el programa d'emancipació "Emprenjove" sense esmentar al Injuve, que ha aportat 214.608 euros al projecte, i tot i que el conveni signat obligava a incorporar "de manera visible" el logotip institucional d'aquest institut dependent aleshores del Ministeri d'Igualtat.

La baralla per apuntar el gol de l'AVE El Consell no renunciarà a rendibilitzar l'AVE, un projecte que s'ha convertit en realitat sota mandat socialista. Per aquest motiu ha desplegat una campanya publicitària en què no s'esmenta qui ha finançat i executat les obres i on es dóna entendre que l'assoliment és de la Generalitat. En llocs estratègics, com a l'estació de metro del carrer Colom, s'ha empaperat l'accés a les vies amb càrtels amb el lema: "Ho vam aconseguir! L'AVE Madrid-València ja és una realitat. Tu i jo són Comunitat. Gva.es ". El logotip de la Generalitat està present a la promoció, tant al vídeo elaborat expressament com en les falques radiofòniques. Presidència de la Generalitat no està disposada a regalar cap protagonisme al Govern. Durant setmanes la pàgina principal del web incloïa una foto del primer viatge en proves de l'AVE. A la imatge es veu a Barberá i Camps estrenyent les seves mans. La foto està enquadrada de manera que del ministre José Blanco només s'encerta a veure el braç.

INVERSIÓ EN ASFALT DE CAMINS EN €

Govern d’Espanya	90.815,50 €
Diputacio de Valencia	21.000 €
Generalitat Valenciana	12.813,92 €
Ajuntament de Quatretonda	13.622,04
TOTAL	13.8251,46

Les inversions que s’han fet en asfalt de camins rurals entre 2008 i 2009 pugen a 138.251,46 €.

L’ajuntament de Quatretonda després de les pluges de la tardor del 2007 va demanar al Ministeri d’Administracions Públiques l’ajuda que va convocar el govern d’Espanya. I ens varen aprovar unes actuacions per valor de 181.630 €, de les quals el govern d’Espanya subvenciona el 50 %. Després l’ajuntament de Quatretonda va aconseguir altres subvencions, de la Diputació de València i del pla de camins de la Conselleria d’Agricultura. Tot això junt als 13.622,04 € que va posar el mateix ajuntament, es va destinar a asfaltar camins, aprofitant que la Conselleria d’Agricultura va arreglar amb sorres varis camins que havien quedat desfets.

A més de l’asfalt, l’Ajuntament també s’ha gastat més diners en mantenir i arreglar camins. I, la mateixa Cooperativa també ha col·laborat.

El camins que s’han asfaltat són:

• El dos camins del Pujol que van a parar a la senda del Port

• El camí que va del Pujol a l’Assegador del Simal per la Palafanga.

• El camí de la Carrasca de Vidal a les Foietes

• El camí del Calderó fins la caseta del carboner i que s’ha asfaltat fins la ratlla del terme amb Llutxent.

• Un tros del camí de la cava d’Alfonso.

Volem destacar que el govern socialista d’Espanya és el que més diners ha donat per asfaltar camins. I ho és en diferència respecte a les administracions valencianes.

El Partit Popular li agrada fer-se la víctima diguent que els valencians estem marginats pel govern socialista de Madrid. Però en este cas, com en molts altres qui més diners ha aportat a Quatretonda és el govern socialista. I també hi ha que dir que no era competència del govern de Madrid fer un decret per ajudar a Valencia i Alacant després de les pluges del 2007, això era competència de la Generalitat Valenciana. Però al final qui es va fer càrrec de la situació va ser el govern de Rodriguez Zapatero fent el que tenia que haver fet el govern de Francisco Camps. Només varem aconseguir que la Conselleria d’Agricultura arreglara els camins que havia desfet la pluja que al cap i a la fi, és lo que li corresponia.

A molts valencians ens indigna el govern de la Generalitat valenciana que no té control a l’hora de posar diners per finançar La Formula 1, la Copa de Amèrica o el deute milionari i descontrolat de la Televisió Valenciana i en canvi quan hi ha que fer coses no tan espectaculars, però que poden ser més importants per a les persones (Llei de Dependència, Ordinadors a les Aules per a als Escolars ), com es el cas que ens ocupa, no troba els diners.

Grans esdeveniments com la Formula 1 o la Copa d’Amèrica estan molt bé, però no és possible buidar el pot en unes coses i en altres quedar-se a mitges o no arribar.

El problema com sempre és Canal 9, que en lloc de ser una televisió al servei de tots els valencians, és la televisió del partit popular. Una televisió on no hi ha debats, s’ignora a l’oposició com si no existira ( i lo que no ix en la tele per molts que es faça es com si no existira) i servix per fer-se propaganda el partit popular i negar-la a tots els altres. I tot això amb diners de tots els valencians.

Hi haurà cosa més immoral i indecent que això.